Aquest dissabte vaig sortir en el meu germà a fer una volta ràpida per la zona, amb l'intenció de pujar a St. Sebastià i després al Puig, ho vam fer però la veritat és que la pujada i part de la baixada al Puig va ser a peu.
Vam sortir de Vinaròs pel costat nord del riu Servol alternant camins d'asfalt i terra, fins passar la gravera on vam agafar el camí asfaltat que puja fins a l'ermita pel davant. Es nota poc a poc que em vaig ficant en forma, ja que no em va costar un excessiu esforç fer la pujada. En arribar dalt ens vam decidir baixar per una sendera que ja havíem baixat altres vegades, continuant la baixada per camí de terra fins arribar al camí que transcorre paral·lel a l'autopista.
Ens dirigim pel costat de l'autopista direcció sud, creuant la N-232 amb compte, arriba un punt que passem per sota de l'autopista. Després d'haver creuat per baix l'autopista continuem direcció sud uns 300 metres per girar a la dreta pel camí que puja al Poblat Ibèric del Puig de la Nao, la pujada no es molt llarga però bastant empinada. En arribar a l'esplanada que trobem vam fer un petit descans per agafar forces ja que sabíem que allí començava l'aventura.
Vam triar la sendera que anava uns metres més amunt de les dos possibles, amb intenció de pujar al cim del Puig, la sendera es bastant impracticable i contínuament ens tocava baixar de la bici per agafar-la al coll. Al mapa sembla poc tros, però sens va fer interminable aquest tram fins trobar la sendera que pujava cap amunt. Sendera per dir alguna cosa, perquè te una pendent que fa impossible pujar ni un metre a sobre de la bici, ja quasi al cim vam parar a l'ombra d'un arbre, crec recordar una carrasca solitària, per fer un mos i reposar forces. En arribar dalt la recompensa es transforma en unes vistes de 360 graus de la zona, espectacular veure el delta, junt amb les poblacions dels voltants.
La baixada comença en pla per una sendera que sembla practicable, però sols es uns metres fins que trobem lloses i roques que compliquen anar a sobre de la bici. quan ja sembla que comença la baixada, ens permetrem el luxe de pujar uns metres a sobre de la bici, però dura poc, ja que encara queda una pujada més, que sembla accessible però nosaltres ja portàvem massa temps al sol i vam pujar a peu.
Ja passat l'últim cim comença la baixada final que ens permet rodar una mica, vigilant ja que hi ha alguns escalons, però es poden baixar. Ja quasi sense pendent vam trobar un desviament a dreta o esquerra i vam triar anar a l'esquerra per rodejar el Puig i tornar al camí per on havíem vingut. Aquesta sendera sense complicacions, queda pendent per fer una volta a la muntanya ja que ens vam divertir bastant. Arribat un punt on vam veure que ens aproximàvem al final de la sendera i comença a complicar-se costa amunt, vam triar l'opció de baixar fins a la carretera de Càlig pel costat d'una granja.
Per finalitzar vam recorre uns metres d'asfalt fins a l'autopista per creuar un altre cop per baix i agafar el camí que transcorre pel costat del riu Aiguaoliva fins al mar. Ja finalment després d'una mica d'aigua fresca ens vam dirigir per la carretera de la costa sud fins al centre de Vinaròs i donem per conclosa la ruta que en un principi tenia que ser ràpida.
Vam sortir de Vinaròs pel costat nord del riu Servol alternant camins d'asfalt i terra, fins passar la gravera on vam agafar el camí asfaltat que puja fins a l'ermita pel davant. Es nota poc a poc que em vaig ficant en forma, ja que no em va costar un excessiu esforç fer la pujada. En arribar dalt ens vam decidir baixar per una sendera que ja havíem baixat altres vegades, continuant la baixada per camí de terra fins arribar al camí que transcorre paral·lel a l'autopista.
Ens dirigim pel costat de l'autopista direcció sud, creuant la N-232 amb compte, arriba un punt que passem per sota de l'autopista. Després d'haver creuat per baix l'autopista continuem direcció sud uns 300 metres per girar a la dreta pel camí que puja al Poblat Ibèric del Puig de la Nao, la pujada no es molt llarga però bastant empinada. En arribar a l'esplanada que trobem vam fer un petit descans per agafar forces ja que sabíem que allí començava l'aventura.
Vam triar la sendera que anava uns metres més amunt de les dos possibles, amb intenció de pujar al cim del Puig, la sendera es bastant impracticable i contínuament ens tocava baixar de la bici per agafar-la al coll. Al mapa sembla poc tros, però sens va fer interminable aquest tram fins trobar la sendera que pujava cap amunt. Sendera per dir alguna cosa, perquè te una pendent que fa impossible pujar ni un metre a sobre de la bici, ja quasi al cim vam parar a l'ombra d'un arbre, crec recordar una carrasca solitària, per fer un mos i reposar forces. En arribar dalt la recompensa es transforma en unes vistes de 360 graus de la zona, espectacular veure el delta, junt amb les poblacions dels voltants.
La baixada comença en pla per una sendera que sembla practicable, però sols es uns metres fins que trobem lloses i roques que compliquen anar a sobre de la bici. quan ja sembla que comença la baixada, ens permetrem el luxe de pujar uns metres a sobre de la bici, però dura poc, ja que encara queda una pujada més, que sembla accessible però nosaltres ja portàvem massa temps al sol i vam pujar a peu.
Ja passat l'últim cim comença la baixada final que ens permet rodar una mica, vigilant ja que hi ha alguns escalons, però es poden baixar. Ja quasi sense pendent vam trobar un desviament a dreta o esquerra i vam triar anar a l'esquerra per rodejar el Puig i tornar al camí per on havíem vingut. Aquesta sendera sense complicacions, queda pendent per fer una volta a la muntanya ja que ens vam divertir bastant. Arribat un punt on vam veure que ens aproximàvem al final de la sendera i comença a complicar-se costa amunt, vam triar l'opció de baixar fins a la carretera de Càlig pel costat d'una granja.
Per finalitzar vam recorre uns metres d'asfalt fins a l'autopista per creuar un altre cop per baix i agafar el camí que transcorre pel costat del riu Aiguaoliva fins al mar. Ja finalment després d'una mica d'aigua fresca ens vam dirigir per la carretera de la costa sud fins al centre de Vinaròs i donem per conclosa la ruta que en un principi tenia que ser ràpida.
 |
| Inici de la sendera |
 |
| Sendera vista de dalt |
 |
| Benicarló vist del Puig |
 |
Ermita dels Sants Màrtirs Abdó i Senén
|
 |
| Inici de la sendera que vam triar per baixar |
 |
| Una de les parts impracticables de la sendera |
Aquí teniu la ruta per si vos interessa: RUTA 16/06/12
Temps en BTT: 140 min.
Distància recorreguda: 29 km
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada