BTT emBoLic: 08/08/13

Albocàsser - Mas de la Basseta - Tossalets - Mas la Semola - Albocàsser

He sortit en intenció de pujar als Tossalets i a continuació baixar per una sendera que he vist per internet. La sortida i gran part de la pujada és per asfalt, després hi ha un tram de camí de terra fins arribar quasi a dalt, allí comença la part difícil en la que no hi ha més que un petit senyal de passar gent a peu, a continuació uns bancals amb camí de terra i finalment asfalt fins Albocàsser.

La sortida per asfalt comença amb una baixada seguida d'uns petits desnivells fins arribar als voltants de la presó, planejant una mica fins a l'aljub on he girat a la dreta per començar l'important pujada d'uns dos quilòmetres i mig fins al Mas de la Basseta. Al principi asfaltat fins un encreuament que es gira a la dreta per camí de terra que baixa uns metres, aquest tram serveix per agafar forces per a l'última pujada fins al mas. Jo a meitat de la pujada he parat a l'ombra d'una carrasca per beure, fer fotos i agafar forces. Un cop al Mas de la Basseta la continuació es molt empinada i amb molta "malea" (males herbes) pel mig del camí, així que l'he fet a peu fins arribar al punt més alt del recorregut, que no és el cim del Tossalet. Les vistes son precioses amb el Montegordo imponent al cap davant, les planícies que el rodegen i les muntanyes al fons del paisatge.

A continuació tenim la part que més m'ha agradat i al mateix temps la part més complicada. Hi ha que saber orientar, ja que no hi ha més que una petita marca de passar gent sobre el terreny, no arriba a ser ni senda, amb poca "malea" de petita alçada dona la sensació que t'has perdut. Al principi d'aquest tram es una baixada amb poca pendent que es fa perfectament sobre la bici, fins que arribem a una olivera borda d'un mig metre d'alçada que jo he marcat com a punt de referència per seguir la ruta, aquí girem a la dreta i comença la part realment complicada, la pendent s'incrementa considerablement i el terreny es converteix en pedra solta que complica bastant el domini de la bici. Jo he fet trams a sobre i altres a peu. A meitat més o menys trobem els restes d'un marge de pedra seca que tenim que saltar, realment molt complicat a sobre de la bici. La part final es una senda entre "malea" que ens porta fins uns bancals, la part que no m'ha agradat gens, creuem els bancals com podem i agafem un camí a esquerres molt mal conservat amb moltes romigueres en la part inicial.

En sortir del camí amb romigueres girem a la dreta i baixem per camins amb molt bon estat fins al camí que ens porta direcció cap a la presó, jo aqui vaig fer un tram en direcció contraria per mirar de fer un altra sendera, però no vaig veure la forma d'entrar, ja era tard i vaig decidir anar cap al poble per finalitzar la vesprada. Ja des de la presó fins Albocàsser, tot per camins asfaltats planejant amb una última pujada contra la bassa de Sant Pere Martir d'uns dos-cents metres de recorregut, que no suposa cap problema.